dimecres, 14 d’octubre de 2009

Bascos i valencians


Ciutats i pobles que naixen en mig de muntanyes amb un verd quasi artificial, cels grisos i pluja difuminada, gents properes i xarraires al carrer i als bars, entre pintxos i txacolí, parlant una llengua milenària que resisteix, un ambient polític complex i interessant, un símbol que honeja orgullosament a cada edifici...
He passat el dia dels valencians entre vascos. He xafat per fi Euskadi i he entés el perquè de la diferència. Des del metro de Bilbao fins a l’arbre de Guernica, passant pel pont entre Portugalette i Areta, recorrent la mar fins Bermeo, passejant per Gorlitz fins Pleitza...
I l’ambient polític que respirava al País Basc contrastava amb el que tant intensament tenia lloc durant este pont a València. El 9 d’Octubre, l’extrema dreta espanyolista i l’extrema dreta valenciana desfilaven per una processó cívica on faltaren veus democràtiques. Militants i simpatitzants del valencianisme d’esquerres i progressista foren vetats de participar en este acte. En algun cas concret foren agredits i amenaçats de mort.
M’avergonyeix que un dia històric per als valencianistes siga acaparat pels eixos que desfilen amb banderes i crits feixistes. I m’indigna la diferència respecte a si això passara a Bilbao. Mentre que allà, la crema d’un contenidor o caixer per part de quatre abertxales és portada informativa de tots els mitjans de l’Estat, ací, les agressions i amenaces que hagueren de patir alguns valencians este pont, no han tingut cap repercussió informativa. I per si no tingueren prou, continuaren la celebració el 12 d’Octubre, amb eixa Hispanitat que per alguns es proclama amb violència i intolerància.
Per coses com estes, entenc el sentiment de molts vascos que, sense usar les armes, es refugien en la seua cultura per allunyar-se d’eixes injustícies. Agur!

7 comentaris:

Toni ha dit...

Jo també els entenc. I referent al 9 d'octubre d'este any, un dels més tristos pels fets que tots sabem... i per a acabar-ho d'arreglar, sense detencions. Que li anem a fet...

D'altra banda, m'has fet les dents llargues amb el poc que contes del que has fet, quines ganes tinc de xafar el nord de la península...

Una abraçada Nelo :)

Pere Fuset ha dit...

Els demócrates, ja siguem valencianistes, pancatalanistes, espanyolistes, nacionalistes bascos, d'esquerres, de dretes, centristes... els demócrates com dic, estem a un costat, els feixistes a un altre. Eixa hauria d'estar la vertadera barrera. la resta són matissos amb els que podem conviure. Gràcies pel teu post de hui Nelo.

Pere Fuset ha dit...

ah i en valencià s'escriu Bascos, amb b de beure txakolí!

Toni ha dit...

Per cert, et vaig citar a l'article titulat "Wi-Fi gratuït", del 5 d'octubre, perquè em vaig trobar amb un company teu ;)

Anònim ha dit...

Hoola!ets un magnífic actor i també veig que bon escriptor =P enhorabona! =) tinc una pregunta,una curiosetat..per què t'anomenes Nelo al blog?..no és Daniel el teu nom?^^ bessets!

Sara ha dit...

pues que mal rollo, ¿no? =S

tengo ganas de verte^^ un besii

Karles Montalt i Miquel ha dit...

Realitat Valenciana sense dubte. Però no decaurem i continuarem "lluitant", dient el que pensem, o millor dit... el que sentim.

Una abraçada molt gran

P.D.: Estic enganxat a l'Alqueria i la veritat és que treballes la mar de bé.

Carles Montalt i Miquel