dimarts, 5 de febrer del 2008

Racisme?

Final de l’esplai. Gent pel pati. Entre tota eixa marea de motxilles i veus d’adolescent caraquillero una xiqueta negra (sí negra, ni de color, ni de “raça” negra, ni morena. Nosaltres som blancs i no es fa tanta història) de primer d’ESO mirant amb una careta entristida com uns xavals de la meua edat o inclús majors, un d’ells de cicles, no li volien tornar la pilota. Ella ha intentat agarrar el baló sense èxit mentres els grandots i peluts es reien. Riure's d’una personeta més menuda que tu, que saps que no pot defrendre’s és fàcil. Em feien mal els ulls així que he decidit intervindre:
- Jo: Ye nano, devolverle el balón a la chiquilla tio. - Despreciables: queeee quieres tu, uehh (rialles). - Jo: pues que le devuelvas la pelota que está casi llorando la cría. - Despreciable al que se l’uneixen la colla de despreciables: sshhh tu te callas porque... - Jo: yo no me callo, a ti no te da verguenza tio? (la gent em va avançar, més d’un s’olora la brega). - Despreciable ara sol: payaso! - Jo: tu sí que eres payaso que.. (he entrat al joc, sé que els agrada, així que no pense fer-los passar-s’ho bé amb mi també.). - Colla de despreciables: Weeeeaahhhhhhhh!!! (sembla un crit de ¿¿¿¿¡¡¡¡¡Mira tete lo que te ha dicho ese????!!!!). (pare de seguir-los el rotllo perquè no n’estic segur del seu estatus a l’institut i puc acabar havent de defendre’m jo per haver volgut defrendre a la xiqueta, a qui he perdut de vista. Sara i Paula ixen corrents per por possibles balonades com la que estos personatges li pegaren a la bessona d’esta xiqueta - em pregunte si no serà la mateixa, jo mai no diferencia els bessons - o siga, que hui no era el primer dia que tenien ganes de punxar a eixa persona de diferent color al nostre amb trenetes al cap).

I és que formant part dels “majors de l’institut” pots permetre’t clavar-te en assumptes que no t’afecten directament a tu. I jo m’he ficat per mig perquè m’he preguntat si també ho haurien fet amb un valencià; perquè estic cansat de vore com pel corredor li saluden a un xinés dient-li “¿ye que pasa Li Lan Chú?, estamos gorditos de tanto comer rollitos, ¿eh?, este será de sumo jajaja” o com li deien a un rus “el Zar" (amb rintintín) per referir-se a ell.

¿És racisme perquè es fiquen amb estes persones pel fet de ser inmigrants ó només falta d’educació i de cor pel fet que abans que res són persones més menudes que l’assetjador?. Perquè això és assetjament escolar, un bullying en tota regla. Jo també vaig patir una mena de bullying una temporadeta amb 12 anys i aleshores vaig haver de callar i plorar cap a dins, i no puc permetre que preadolescents del centre on estudie passen pel mateix, em fa mal a mi també.

Volia parlar d’açò perquè hui, de nou, es parlava d'immigració a casa. La meua germana contava com una xicota d’una colla de romaneses es clavava amb un d’una d’àrabs cridant-los: “¡¡...moro de mierda, que yo por lo menos soy rumana y tengo la piel blanca!!”. Racisme i xenofòbia entre les mateixes perosens que venen a millorar la seua vida a un altre país. Sorprenent.

Hi ha tants casos al nostre voltant... em recorde d’un “senyor” que no volia deixar passar a l’altra zona del metro a una parella sudamericana que molt amablement li havia dit “disculpe, déjenos pasar...” i a qui este home va mirar amb uns ulls de menyspreu. La dona del de la mirada bruta li deia: “Paco nene...”. Ell remugava: “¿Paco qué?, que encima que no están en su país van a tener más derecho a sentarse ellos?. I això que només volien passar, si de veres li hagueren demanat seure no sé jo que hauria fet el Paco.

Lo que encara em sorprén més és com mon pare, que sempre critica a estos col·lectius que segons ell acabaran envaint-nos i acaparant certs sectors, després s’alegra al sentir com Camps ha signat un acord de cooperació entre el comerç romanés i valencià per a benefici dels primers. O com ma mare s’emociona veient-los arribar en pasteres on perden la vida molts d’ells i elles. Racistes?