Amb sort tot eixirà bé. Espere que no hi haja lloc per a un altre atac com el que em donà ahir, dia de nervis, malestar i ansietat. No tinc solució per a algunes de les meues al·lèrgies. Ara només queda aprendre a conviure amb elles. Amb un intent d’esmorçar i dos peces de fruita de dinar arribí a l’examen, el qualo m’ha eixit de puta mare això sí. I per la vesprada varen escolatar-me (de vegades ho necessites, jo trobe que sempre) i van ajudar-me a passar eixa crisi que va espantar-me i amb la qual vaig espantar al personal. Ja de nit vaig trobar-me amb la crua realitat, vaig plorar (de vegades també ho necessites). I ara necessite que toque el despertador perquè acabe el malson.
dimecres, 16 de gener del 2008
en la part baixa de la muntanya russa
Bloc dedicat a: Ester (encara que de tu no parle molt guapa ;).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)